El sistema electoral de l’època de la Restauració no reconeixia el dret a vot a les dones. A més a més, el seu funcionament era, massa sovint, irregular. Malgrat això, per a nosaltres és un termòmetre per apropar-nos a l’evolució política d’aquests municipis i entendre millor l’arribada de la II República. Veiem, a continuació, alguns resultats de les eleccions a Corts d’aquesta època.
Del 1899 tenim dades dels resultats de les eleccions a Corts de tots els pobles del Baix Gaià, excepte de Vespella. Aquests resultats mostren la irrupció de les noves idees polítiques representades pel catalanisme i el republicanisme. Un dels candidats és el reusenc Font de Rubinat, fundador de la publicació El Somatent i representant del catalanisme. Els seus resultats són discrets, amb 3.372 vots (una desena part dels emesos), molt lluny dels 6.433 vots (una quarta part dels vots) del guanyador a la circumscripció, el republicà federal Pi i Margall. Curiosament, aquesta formació republicana només va aconseguir dos escons a tot l’Estat i un d’ells fou per Tarragona. El catalanisme va rebre molts vots a Torredembarra (22%), el Catllar (15%) i la Riera de Gaià (13%). I no va obtenir cap vot a Creixell i a la Nou de Gaià. Els més votats al Baix Gaià van ser Pi i Margall (Altafulla, el Catllar, Tamarit, Torredembarra i Creixell), el liberal conservador Ramon de Morenés (la Nou i Renau), el carlista i Marquès de Tamarit Josep de Suelves (Salomó), l’independent Pere Inglada (la Pobla) i el constitucionalista Antonio Rossell (Roda).CRISIS I COOPERATIVISME
"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la
Comentaris