A Vilabella tenen documentades diverses festivitats que s’han
perdut. Antigament, per exemple, celebraven Sant Sebastià, una festa votada i
la parròquia posseïa alguna relíquia del sant. El 1583 van començar a celebrar
una altra festa votada, la de Sant Vicenç que es va perdre al cap dels anys.
També celebraven Santa Anna des del 1585. També es va deixar perdre. El segon
diumenge de novembre celebraven la Mare de Déu del Patrocini, des de temps
immemorials i fins a meitat del segle XIX. Els vilabellencs representaven el
ball parlat de la Mare de Déu del Patrocini. Fins a meitat del segle XIX la
festa més important era coneguda amb el nom de la festa major de les Blanques.
Al segle XVI ja se celebrava. L’objectiu de la celebració era demanar a la Mare
de Déu que allunyés de la terra la boira que impedia madurar a les ametlles i
als altres fruits. Es ballava el Ball de les Blanques. Tot això ho he llegit a
l’interessant llibre del Jaume Aguadé titulat Vilabella.
Història i vida d’un poble (Institut d’Estudis Vallencs, 1990)
CRISIS I COOPERATIVISME
"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la
Comentaris