Diu que dos pastors,
un de la Riera i un d’Altafulla, van trobar la imatge de Santa Margarida al
Castellot. Ja us podeu imaginar la disputa... “Jo l’he vist primer!” “No, que
he estat jo!”. Sembla que el d’Altafulla va fer veure que acceptava les raons
del rierenc. Se la quedaria aquest darrer perquè l’havien trobat al seu terme.
Però vet aquí que el mosquit li va prendre d’amagat. Tots dos marxaren pensant
que duien la imatge als seus respectius sarrons. Però quina va ser la sorpresa
de l’altafullenc en veure que la imatge, de manera miraculosa, havia tornat a
la bossa del rierenc. Era clar que la imatge es volia quedar a la Riera de
Gaià! Diuen que li dediquen la festa major des del segle XII. La celebren amb
molta joia cada 20 de juliol i tenen un ball parlat hagiogràfic que explica una
part de la vida de la santa.
Hi ha una data molt
concreta que va fer revifar la devoció per la santa. Any 1821. Nou rector a la
parròquia. Mossèn Esteve Oller. Règim liberal instaurat el 1820. Intent de
posar fi als privilegis de la noblesa i del clergat. Crisi econòmica produïda
pels temporals marítims, les fortes tempestes i les males collites. Esteve
Oller pren la iniciativa. Demana a Roma via Tarragona una relíquia de la Santa
per a refermar les creences religioses i per fer front a les incerteses. Ho
aconsegueix. El vicari general dóna la llicència per tal que el reliquiari de l’os
de la Santa pugui ser venerat a partir de l’endemà de la festa major de 1821.
Ho explica Joan Carles Blanch en un article publicat als Estudis Altafullencs (número 37, pàg. 83-85, 2013).
Comentaris